Després de la seua publicació en el BOE, dijous passat va entrar en vigor la Llei de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'orde social, popularment coneguda com a Llei de Segona Oportunitat. La dita llei pretén ser un lleuger va belar d'oxigen per a xicotets empresaris i persones particulars, que d'esta manera troben un vehicle legal en el cas que la seua aventura emprenedora haja fracassat i no puguen fer front als deutes contrets.

Però qui pot acollir-se a esta llei? I en cas de fer-ho, quins requisits ha de complir? Hi ha algun tipus de contraprestació negativa? Si tens dubtes sobre esta nova disposició, te les aclarim en estes deu claus.

1.- Qui pot acollir-se a la llei?

La Llei de Segona Oportunitat està dissenyada, sobretot, per a ciutadans particulars i per a professionals per compte propi (autònoms). Açò suposa una clara novetat, ja que, fins ara, només les empreses comptaven amb un vehicle legal clar per a demanar l'exoneració dels seus deutes. Esta llei inclou particulars i autònoms que hagen fracassat en la seua aventura empresarial, que fins ara havien d'afrontar els seus deutes amb el seu patrimoni present i futur.

2.- Quin és el primer pas per a acollir-se a ella?

En primer lloc, l'emprenedor/deutor haurà d'intentar arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors. En este procés, que serà tutelat per un jutge, el deutor podrà liquidar els seus béns per a abonar els deutes que puga pagar o pactar un calendari de pagaments per a fer front als dits deutes.

3.- Quins requisits cal complir perquè l'acord extrajudicial siga fructífer?

La llei establix diverses condicions. Entre elles:

Que el deutor compense els seus creditors amb la cessió dels béns no necessaris per a l'exercici de la seua activitat professional o amb accions de la seua pròpia companyia. En ambdós casos, el valor dels béns o les accions haurà de ser igual o inferior a la quantitat deguda.
Que l'emprenedor propose als seus creditors un pla de viabilitat i un calendari de pagaments per a fer front als deutes. El termini per a realitzar els dits pagaments no podrà superar els deu anys.

4.- Hi ha alguna figura que ajude en la negociació?

Sí. Al ser un procés tutelat per un jutge, l'emprenedor podrà sol·licitar l'ajuda d'un mediador concursal, que farà d'interlocutor entre l'emprenedor/deutor i els seus creditors. Si finalitza el procés de negociació (d'uns dos mesos aproximadament) i no s'ha aconseguit un acord, el deutor i el mediador concursal podran sol·licitar davant del jutge el concurs de creditors voluntari.

5.- Quins requisits cal complir en el concurs de creditors?

Una vegada que l'emprenedor haja sol·licitat el concurs de creditors voluntari, el jutge podrà exonerar-li de gran part dels seus deutes davall dos condicions: en primer lloc, que el propi jutge considere que el deutor ja no té diners ni actius per a afrontar els seus deutes; en segon lloc, que dita deutora haja demostrat obrar de bona fe.

6.- Què és exactament això de la "bona fe"?

És un dels punts més importants (i polèmics) de tot el procés. Perquè l'emprenedor siga considerat un deutor de bona fe, haurà de complir diversos requisits. Entre ells:

Que, abans d'acudir al concurs, haja intentat arribar a un acord extrajudicial amb els seus creditors.
Que no haja sigut declarat culpable en el concurs de creditors. És a dir, que el jutge no considere que la seua insolvència ha sigut provocada a posta pel propi emprenedor (el que en els concursos de creditors tradicionals es denomina 'administració deslleial').
Que, en els deu anys anteriors a la petició de concurs de creditors, el deutor no haja sigut beneficiat una altra vegada per la Llei de Segona Oportunitat i que tampoc haja sigut condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l'orde socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors.
Que, en els quatre anys anteriors a la petició del concurs, l'emprenedor no haja rebutjat una oferta d'ocupació "adequada a la seua capacitat". Este és un punt polèmic, ja que la llei no detalla quins requisits ha de tindre la dita oferta per a considerar-la "adequada a la capacitat" del deutor.

7.- L'emprenedor es lliura de tots els deutes?

En realitat, no. A l'hora de parlar dels deutes que poden ser exonerades, la llei establix dos excepcions: "els crèdits de dret públic i els crèdits per aliments". És a dir, encara que es lliure dels deutes privats (bancs, proveïdors…), l'emprenedor continuarà havent de fer front als deutes contrets amb l'Agència Tributària i la Seguretat Social, així com a la manutenció alimentària dels seus fills en cas d'estar divorciat.

8.- Apareixerà l'emprenedor/deutor en alguna 'llista de morosos'?

Sí. Segons el text oficial, "l'obtenció d'este benefici es farà constar en la secció especial del Registre Públic Concursal per un termini de cinc anys".

9.- Qui tindrà accés al dit registre?

Tal com dicta la llei, el registre podrà ser consultat per "les persones que tinguen interés legítim a esbrinar la situació del deutor (...), així com les Administracions Públiques i òrgans jurisdiccionals habilitats legalment per a demanar la informació necessària per a l'exercici de les seues funcions". És a dir, la llista podrà ser consultada per tres tipus d'agents socials: les Administracions Públiques, els bancs (davant d'una petició de crèdit, per exemple) o els possibles clients i proveïdors de l'emprenedor.

10.- Els deutes desapareixen per sempre?

En realitat, no. Qualsevol creditor podrà demanar al jutge la revocació de l'exoneració de deutes si, en els cinc anys posteriors a l'admissió de la ‘segona oportunitat', el creditor entén que el seu deutor ha obrat de mala fe o ha obtingut ingressos en negre (per mitjà d'economia submergida). En principi, la llei atorgava als creditors un termini de cinc anys per a descobrir estes 'trampes' per part del deutor; no obstant això, el text final li concedix un termini il·limitat per a fer-ho. Si el creditor demana la revocació de l'exoneració de deutes i el jutge l'accepta, l'emprenedor deixarà d'estar sotmés a esta llei i tornarà a contraure els seus deutes.

Tornar al llistat de notícies